No conec personalment Jaume Bartumeu. Per raons òbvies, perquè no sóc d’Andorra, no he parlat mai amb ell encara que recordo com Carles Francino, llavors a TV3, anunciava la seva victòria a les eleccions del 2009 com un «històric» de la política del Principat.
Tot va començar quan arribava la jubilació de l’anterior i polèmic cap. Molts es demanaven com podia ser que els responsables comunals no haguessin actuat abans en els diversos conflictes coneguts per tot el departament (xenofòbia, racisme, masclisme, despotisme). La resposta sempre era la
Dimarts passat, des de les altures de Sant Miquel d’Engolasters, Toni Martí pretenia llençar «… un missatge de confiança en el sistema financer…». Així ho indicava la portada d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA del dimecres 9 de maig que, a la pàg. 7, ens assabentava que «Martí veu fora de
Socialdemocràcia i Progrès (SDP) espera resposta de la carta que va enviar, el passat mes d’octubre, el seu president Jaume Bartumeu als seus homòlegs de Liberals d’Andorra (LdA) i el Partit Socialdemòcrata (PS) proposant la possibilitat d’articular candidatures ciutadanes a