Amb això de la seguretat, les autoritats sempre ens han volgut fer combregar amb rodes de molí. Darrere de les seves paraules, de les seves iniciatives, de les seves modificacions legislatives, no sempre es troba la voluntat de protegir, sinó la de vigilar.
Observem amb preocupació la consolidació de les dues Andorres. Fa uns dies, un amic de Nova York que visitava Andorra em comentava que viure en aquest país era com habitar a Disneyland, un gran país per gaudir de la vida i la natura.
Diuen que a un prohom andorrà, a qui direm Sr. Ramon, després d’una fartanera se li va aturar el cor. Tot i haver estat molt mala persona, se’n va anar al Paradís. Sorprès i amb cautela, fent-se l’andorrà, hi va entrar.
“La Constitució reconeix que la dignitat humana és intangible i, en conseqüència, garanteix els drets inviolables i imprescriptibles de la persona, els quals constitueixen el fonament de l’ordre polític, la pau social i la justícia” (article 4 de la Constitució). “Els poders públics han de