Comença el curs polític i Andorra segueix empantanegada amb la indefinició de les institucions de Brussel·les pel que fa a la qualificació jurídica de l’acord d’associació i, també, a l’aprovació del seu text.
José María Aznar va dir fa uns anys, ras i curt, que a Espanya “es necessita una dreta sense embuts.” Per a la dreta sense complexos, a Andorra la tenim ben fornida, el passat és un terreny fructífer per a la nostàlgia que pot ajudar a construir preteses veritats del present. El mètode és prou
El 26 de febrer passat, el cap de Govern va informar els membres del pacte d’estat sobre l’acord d’associació que la Comissió Europea havia acceptat incorporar una adaptació al text de l’acord per permetre limitar la compra de béns immobles per part de no residents.
El dia 16 d’agost podíem llegir a La Dépêche que a L’Union, una ciutat de l’aglomeració de Tolosa, s’ha previst la metamorfosi de la plaça més emblemàtica de la vila per reduir el ciment i augmentar la vegetalització. Es calcula que els arbres permetrien una reducció de tres a cinc graus de la