El dia de la seva investidura Donald Trump estava convençut que a partir d’aleshores el seu país seria “novament pròsper”, i tornaria “a ser respectat”. Cent seixanta dies més tard, el president Trump, que va heretar del seu predecessor Joe Biden, una economia en bona salut, l’ha submergit en una guerra comercial tan radical com desordenada, generant una incertesa que alimenta les pors de recessió i d’inflació.

Maltractant metòdicament els seus aliats i aturant brutalment l’ajuda internacional crucial pels països més pobres del planeta, el president dels Estats Units no inspira respecte sinó malestar i inquietuds arreu del món.

El torbament i la confusió són també importants al nivell de les institucions americanes. Els mètodes emprats per expulsar els immigrants il·legals, que considera indesitjables, trepitgen greument els principis elementals del dret.

No dubta, tampoc, en emprar la intimidació contra els suposats enemics interiors, siguin advocats o universitats. I els científics estan també sota sospita.

I els parlamentaris del Congrés accepten sense gaires manies que a partir d’ara els Estats Units siguin governats per decrets.

Són poques les veus que s’alcen per plantar cara a aquest conservadorisme estret i venjatiu. La més potent és la del senador Bernie Sanders, que ha estat fent moltes reunions públiques per denunciar l’autoritarisme. L’equip d’opinió editorial del New York Times va publicar l’abril passat un editorial (Com plantar cara a Trump) magnífic i valent.

A la societat civil l’actor Richard Gere és un dels pocs ciutadans que ha decidit parlar clar. Fent referència a Elon Musk i a Robert Kennedy Jr. va afirmar “els pallassos milionaris que envolten a Trump són immadurs i narcisistes. Una barreja mortal” afegint que “els que el van votar pensaven que faria el que ha fet, que és molt pitjor del que va prometre.”

Cal vigilar aquest matrimoni obscur del diner i el poder. “És irresponsable i corrosiu que hi hagi milionaris governant EUA, un perill per a tot el planeta.” Afirma l’actor.

El 22 de gener d’enguany, a l’ARA, Josep Ramoneda preguntava: “Què passa als EUA  –i al món– perquè es pugui donar una situació així?”

El premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz va alertar (Le Monde, 21 de gener del 2025) que probablement molts electors no havien copsat que el programa de Trump, un gran multimilionari, és pro monopoli i pro desigualtats.

El president Trump encapçala un nucli de poder global que utilitza el govern en benefici propi per sotmetre la ciutadania, reduint els espais del que és possible i posant el màxim d’instruments de control social al seu servei.

Són pocs i molt poderosos convençuts que la democràcia i les llibertats desafien el seu poder i impunitat. Amb Elon Musk al davant de tots tenen una pulsió exhibicionista que els ha dut a ser part visible del cor d’acompanyament del president. Se’ls nota molt que es creuen omnipotents.

En una entrevista publicada per la seva fundació, l’expresident espanyol Felipe González analitzava, el 21 de març del 2025, la sacsejada que ha provocat el president Donald Trump i les seves conseqüències.

Felipe González afirma que el president americà ho redueix tot a un negoci i està trencant totes les regles internacionals i assenyala sense embuts que “Trump serà la ruïna dels EUA.”

Al capdavall la “sacsejada Trump” suposa accelerar un problema democràtic que, com deia Joseph Stiglitz, ja existeix als EUA però que es va estenent, per contagi, a la resta de les democràcies occidentals.

Hem de decidir si volem viure en un Estat de dret, democràtic i social, amb respecte als drets humans, o bé si acceptem de caure en un sistema adreçat a la preservació del poder per a uns quants membres de l’aristocràcia del diner.