En política, la paraula integritat sovint es pronuncia amb lleugeresa. I és que dissortadament, la integritat real, la que es demostra amb fets i no amb discursos, és un bé escàs. Ser íntegre vol dir actuar amb coherència, ser fidel als propis valors i saber prendre decisions difícils encara que resultin doloroses. Això és exactament el que ha fet la Judith.

Ha estat al peu del canó fins que la malaltia li ha dit prou. Segurament hagués estat més fàcil haver seguit ocupant l’escó sense la mateixa entrega, ningú no li hauria pas retret, però ella s’ha estimat més plegar. I ho ha fet amb la dignitat de qui entén la política com un servei i no com una rutina, amb la serenor de qui sap que les conviccions no es poden sacrificar a canvi de la comoditat.

Al llarg d’aquests anys, la Judith ha estat una veu serena i ponderada. Hem discrepat en alguns moments i hem coincidit en d’altres, però sempre hem trobat en ella una persona capaç de dialogar i de cercar el consens. El seu tarannà no ha depès de les circumstàncies ni de les majories, sinó d’una manera de ser i d’entendre la política. Aquesta és la raó per la qual, en temps convulsos i plens de crispació, la seva absència es notarà encara més. La seva manera d’expressar-se, amb arguments sòlids i amb respecte cap a tothom, ha estat un exemple que ha dignificat la institució parlamentària.

No és un secret que en les darreres eleccions generals els Progressistes ens vam presentar conjuntament amb el Partit Socialdemòcrata. Les voluntats polítiques posteriors ens han anat allunyant en posicions i estratègies, però mai no hi ha hagut cap allunyament personal amb la Judith. La seva cordialitat i la seva proximitat s’han mantingut intactes, i aquest és també un senyal de la seva qualitat humana. Enmig de les diferències, la seva actitud ens recorda que les persones passen sempre per davant de les sigles i que la política no hauria de trencar llaços personals que s’han construït sobre el respecte i la confiança mútua.

Al Consell General li faltarà a partir d’ara una veu ferma i coherent, una veu que ha sabut mantenir-se fidel als seus ideals. El seu punt de vista sempre ha estat fonamentat, la seva sensibilitat vers els temes socials ha estat profunda i sincera, i el seu compromís amb el país ha estat indiscutible. En la seva trajectòria ha sabut guanyar-se el respecte de totes les forces polítiques, més enllà de les diferències ideològiques. Tots coincideixen en assenyalar la seva capacitat, el seu coneixement i, sobretot, el seu tarannà. No és casualitat: aquest respecte s’ha guanyat a base de constància, de generositat i de la voluntat sincera de construir ponts allà on molts només aixequen murs.

En temps en què les institucions pateixen la desconfiança de la ciutadania, la Judith ens recorda que encara hi ha una altra manera de fer política. Una manera basada en el servei, en la coherència i en la responsabilitat personal. La seva decisió de plegar quan encara podria haver seguit asseguda en silenci és la millor lliçó que ens deixa. És una renúncia que no debilita la seva trajectòria, sinó que l’enforteix, perquè ens mostra que la coherència i la integritat estan per damunt de qualsevol càrrec.

El Consell General perd una veu sòlida i honesta sempre acompanyada d’un somriure. Andorra, però, guanya l’exemple d’una trajectòria que demostra que la política amb majúscules encara és possible. La Judith ha estat, és i serà un referent d’integritat.

I aquest llegat, que va més enllà de qualsevol ideologia, és el millor homenatge que, des de Progressistes-SDP, li volem reconèixer.